GRUPS

DIVENDRES

fundacionFUNDACIÓN TONY MANERO

El que va començar a meitats dels 90 com una festa continua a ritme de música disco dels 70, es va acabar convertint en una de les trajectòries més respectades dels nostres escenaris. Disco, funk, soul, tots els generes eren vàlids a l’hora de fer moure el cul als seus seguidors. A un primer repertori de clàssics del gènere van continuar els seus primers discos de cançons pròpies que ja traspassaven qualsevol estereotip fins la creació de “Pandilleros”, un espectacle multidisciplinari que incloïa música en directe, vídeo, còmic… qui sap que ens tindran preparat pel setembre. El que si és segur és que no quedarà una sabata sencera.

betagarriBETAGARRI

Betagarri celebren els seus 20 anys com a grup amb “Zorion Argiak”, probablement el seu millor disc fins la data. Un treball amb col·laboracions de luxe que resumeix i passa per la seva bateria d’estils els diferents sons que han fet de Betagarri una banda única dins la seva escena: ska, reggae, soul, jazz, rock, punk, metal, fins i tot ritmes llatins, i sobre tot, una energia desbordant que els ha convertit en un clàssic dels escenaris catalans.

sweetvandalsTHE SWEET VANDALS

És innegable el creixement de l’escena de música negra al nostre país en els darrers anys. The Sweet Vandals estan posicionats a primEra línia europea des del seu primer disc al 2007. Anys de gires per tot el món, actuacions a la BBC anglesa, discos a discogràfiques tan potents com el segell alemany Unique Records… Ara editen “After all”, el seu quart disc, una peça mestre en l’evolució del grup i una de les claus actuals del soul-funk contemporani a nivell mundial.

tokyoTOKYO SEX DESTRUCTION

“Sagittarius” està destinat a ser un dels discos més importants en la carrera dels Tokyo Sex Destruction. 10 anys després del mític “Le Red Soul Communité”, el seu primer disc, i gairebé 4 de “The Neighbourhood”, els de Vilanova han aconseguit per fi ajuntar l’energia desbocada de les seves primeres passes amb la maduresa aconseguida després d’anys de girar per tot el món deixant al seu pas un regalim de sabates trencades i goles vermelles. Acalorat i sensual, a “Sagittarius” podem veure com passegen lliurement totes les influències que han fet de Tokyo Sex Destruction un dels grups més importants de l’escena: percussions llatines, desenvolupaments psicodèlics, tornades de soul al·lucinat, rock and roll escola MC5 / Stooges i hippisme mafiós. Tota la santíssima trinitat del rock 60’s i 70’s feta disc.

zeidunZEIDUN

Zeidun son un clàssic i un misteri. En actiu des de 1998, fa cosa de 8 anys que funcionen de forma intermitent i sorpresiva. Tocant ocasionalment, hibernant un any, regalant autèntics hits l’any següent (com la imprescindible “nits de tripi”, clàssic del seu repertori en directe que mai no han gravat), els seus concerts son una bogeria a la que no portaries els teus pares. Desendreçats, contagiosos i amb un sentit de la diversió que pot tirar enrere als nouvinguts però que han sabut convertir gairebé en marca de fàbrica. S’ho passen millor que ningú, ho saben contagiar i aconsegueixen que acabis cantant cada una de les seves cançons com si no hi hagués un demà. Son un grup seminal (a les seves files hi ha en Joan Colomo, Esperit!, Autodestrucció, Surfing Sirles, Les Aus…) i cada concert és un aconteixement.

DISSABTE

calypso

DOCTOR CALYPSO

Els Dr. Calypso són un referent reagge, ska i caribeny dels Països Catalans. Van començar fa 20 anys amb una maqueta de quatre temes que va voltar mig món i avui, amb 11 discos a les esquenes, representen el lligam més sòlid entre els Països Catalans i Jamaica, representant la punta de llança de tot un moviment musical, cultural i polític que prenia l´antiracisme, l´antifeixisme i la solidaritat com a valors claus. Actualment estan presentant el seu nou disc, “Sempre endavant” (Propaganda Pel Fet, 2013), primer disc de cançons en 10 anys. Tots els clàssics de sempre i els nous clàssics en un dels concerts imperdibles d’aquest BirraSo.

excitements

THE EXCITEMENTS

Als pocs mesos de néixer, el terratrèmol the Excitements ja s’estava propagant per tota Europa. El seu contagiós còctel de Rhythm’n’blues i soul old school s’han construït una reputació immillorable gràcies a un directe espectacular i a la unió d’una cantant amb carisma electrificant de la Koko-Jean Davis i grup impecable recolza i funciona com un rellotge suïs. Aquesta tardor editaran el seu segon disc, un dels LPs més esperats pels amants del soul de tot el món.

fulanosLOS FULANOS

Los Fulanos s’han llaurat una gran reputació a força d’oferir directes impagables, petites revolucions que acaben inevitablement en festa. De vegades sols, de vegades acompanyant a llegendes com Peret o Joe Bataan (van ser la seva banda en l’última gira europea de l’Afrofilipí), de vegades fins i tot recolzats pels Menganos als cors o fins i tot per les seves amigues de The Pepper Pots. “Si Esto Se Acaba Que Siga El Boogaloo” és el seu primer LP amb cançons pròpies, obrint el seu espectre sonor: el Boogaloo de sempre però també Funk, Disco, Ritmes Cubans, un Bolero… fins i tot una revisió del mític “Blue Monday” de New Order en clau Fulana, però tot sempre amb molt Soul. L’esperit dels grans de la Fania es respira en aquest disc, però passat pel gran sentit de l’humor d’aquests fills de Barcelona.

chicosLOS CHICOS

Los Chicos porten més 10 anys posant potes enlaire escenaris de mig món, compartint escenaris amb monstres com the Sonics, Roy Loney, Paul Collins, Southern Culture On The Skids, King Khan, Eddie & the Hot Rods, Hi-Risers… Aquests grans defensors de la festa poden sonar com una barreja entre Black Flag i Shananas, o com l’Otis Redding tocant amb un grup de garatge-punk de Texas. Com ells mateixos diuen: sonen increïbles però tenen unes pintes horribles que se t’oblidaran al moment que vegis al seu cantant penjat de qualsevol ampli com un mico, als guitarristes bessons pentinant-te a base de riffs classiquíssims i a la seva secció rítmica que ho aguanta tot. El millor grup de rock and roll festiu de l’estat Espanyol.

perrrockerPERROCKER

Perrocker és un personatge atípic dins la música. Excèntric i polivalent, el seu espectacle és una barreja de música, teatre, humor i erotisme amb esperit tragicòmic, on conviuen cabaret de baixa fidelitat i rock canalla amb l’esperit de Juan Palomo: ell sol amb la guitarra, un baix, un teclat i un discman. No necessita res més per convertir cada concert en una autèntica celebració a la vida i a ser un mateix, cantada amb vehemència i sinceritat brutal. Pels seus fans, la seva filosofia de vida és gairebé una religió, el Perrockianisme. Si l’etiqueta “rock de culte” encara té un sentit és per músics com ell. No tingueu por a descobrir-lo.